Des de que visc a Catalunya, he tingut l’oportunitat, sempre gràcies a la meva parella de gaudir d’unes sèries de televisió estupendes i que m’han fet passar unes molt bones estones.
La d’avui és una que estic segur que tothom en aquesta terra recorda. Per a mi per suposat era complertament desconeguda. Les Teresines. Una sèrie creada per la Companyia La Cubana per TV3 allà cap als 90.
Però, ¿Que són Les Teresines? Doncs com es diu al primer episodi son “dones d’empenta d’una edat estupenda”. Segons La Cubana, ser una Teresina és mes aviat una mena de vida, una filosofia, una manera de comportar-se i realment no té res que veure amb l’edat que tinguis
La sèrie es composa de 13 episodis de mes o menys 30 minuts de durada i que presenta les més variades situacions de una vida quotidiana però dins d’un context desvergonyit i tirant cap a l’espantajeria.
Les Teresines que protagonitzen la sèrie són tres germanes, solteres que viuen al barri de Gràcia de Barcelona, al carrer Verdi. Viuen amb el germà, que es diu Tomàs al qual tracten com si fos un nen de 12 anys.
Aquestes germanes es guanyen la vida amb la “economia submergida” preparant “pedidus de tota mena”. Ninots, flors de paper, disfresses, mocadors de San Fermín, etc. Així mateix, per preparar aquestes feines, les tres germanes donen feina a la gent del barri i més aviat a la gent que viu al mateix bloc, a on tenim tot un ventall de gent del més curiós. Parlem una miqueta d’ells, estic segur que a tothom aquests personatges li recorden a algú, un familiar, un amic, un conegut, un company de feina...
Teresina. és la més gran de les tres germanes. Sense una edat concreta però més de 60 potser. Té molta força aquest personatge i també molt geni. Sempre en clau molt entranyable.
Maria Teresa. La germana mitjana. ¿Edat? Potser al voltant dels 60 també. Rondina molt amb la seva frase “Tomàs, per l’amor de Deu...”.
Tere. La germana petita. Potser passats els 50. Potser més. Veu de pito i també força geni.
Tomàs. Es el germà. Raro de collons. Un autèntic inútil que treballa cobrant rebuts a les cases. Les seves germanes li tracten com un nen tot i que ell es pensa que és “l’home de la casa”. Per donar-li de menjar a part.
Montserrat. Una de les veïnes del bloc del carrer Verdi, concretament del pis de dalt. Amiga de tota la vida de les Teresines, que ara viu una vida “regalada” amb el seu Antonio sense fotre un pal a l’aigua.
Angelina. Aquest potser el personatge més rellevant de tota la sèrie, llevat de les protagonistes. Es la veïna del quart pis. D’uns 40 anys, casada i amb una filla. Tot i que es veu de seguida que de calerons no hi va sobrada ella té uns infuls de grandesa increïbles. Ella no treballa per necessitat sinó que treballa “per que a casa s’avorreix”.
Sebastià. Es el marit de l’Angelina i és un Guàrdia urbà que treballa a l’Ajuntament de Barcelona. Fa el que la dona li diu i és força despreocupat.
Conxiteta. La filla de Sebastià i Angelina. Uns 20 anys. Es casa durant la sèrie amb un noi que es diu Eduard que es “fill d’un arquitecte”. Es com se mare, de tal pal tal astilla. Cada vegada que intenta parlar, se mare parla per ella.
Paca. Veïna del segon pis. Valenciana de “armas tomar”. Viuda d’un militar. Presidenta de totes les associacions que et puguis imaginar. La seva passió es figurar i dir que sempre està organitzant coses. Té molt geni, sobre tot amb la seva neboda.
Rosariet. La neboda de la Paca. Viu amb ella per temporades. Es porten a matar per que té molt de caràcter i la paca la fa servir de minyona, mentre que diu que si no fos per ella “estaria passant misèries a valència”. La seva vocació és ser cantant.
Marieta. La dona més gran del bloc i una de les primeres treballadores fixes a casa de les Teresines. Viu amb el seu fill Roger.
Roger. El fill de la Marieta. Més de 30 anys. Sembla una mica endarrerit però no ho és. Es fa simpàtic. Es el típic nen en el cos d’un home.
Pepe i Rafa. Una parella gay que viu al quart pis. Un és català i l’altre andalús. Són molt ben acceptats pels veïns i a vegades donen un cop de mà a les Teresines amb els “pedidus”. Són molt entranyables i sobre tot molt divertits.
Rosita. Soltera, edat indeterminada i con un vici conegut: els homes. Els veïns la critiquen però a ella no l’importa. A més “ella no cobra i no fa mal a ningú”. Per que com diu l’Angelina “si cobres seria milionària”.
Eugenio. El perruquer del barri. Molt divertit. Una boja molt escandalosa. Quan arriba la festa major sempre organitza coses i és molt xafarder.
Avelino. Un gallec propietari d’un bar que hi ha al carrer sota del pis de les Teresines. No surt gaire però a vegades també dona un cop de mà amb els “pedidus” per que li va be “para ganar unos buenos duros”.
Doncs aquests són els personatges, ¿oi que tots coneixen algú que és així?. Això es precisament lo bo d’aquesta sèrie, la facilitat de indentificar-te amb ella. Cap dels 12 episodis és dolent. Potser alguns són més originals que altres però realment tots són divertits i tenen punts molt bons. Jo em vaig quedar amb les ganes de més episodis però com es diu en castellà, lo bueno si es breve, dos veces bueno.
Així que ja sabeu, si voleu passar una bona estona, divertida i sense malícia, Les Teresines són una bona opció.
La d’avui és una que estic segur que tothom en aquesta terra recorda. Per a mi per suposat era complertament desconeguda. Les Teresines. Una sèrie creada per la Companyia La Cubana per TV3 allà cap als 90.Però, ¿Que són Les Teresines? Doncs com es diu al primer episodi son “dones d’empenta d’una edat estupenda”. Segons La Cubana, ser una Teresina és mes aviat una mena de vida, una filosofia, una manera de comportar-se i realment no té res que veure amb l’edat que tinguis
La sèrie es composa de 13 episodis de mes o menys 30 minuts de durada i que presenta les més variades situacions de una vida quotidiana però dins d’un context desvergonyit i tirant cap a l’espantajeria.
Les Teresines que protagonitzen la sèrie són tres germanes, solteres que viuen al barri de Gràcia de Barcelona, al carrer Verdi. Viuen amb el germà, que es diu Tomàs al qual tracten com si fos un nen de 12 anys.
Aquestes germanes es guanyen la vida amb la “economia submergida” preparant “pedidus de tota mena”. Ninots, flors de paper, disfresses, mocadors de San Fermín, etc. Així mateix, per preparar aquestes feines, les tres germanes donen feina a la gent del barri i més aviat a la gent que viu al mateix bloc, a on tenim tot un ventall de gent del més curiós. Parlem una miqueta d’ells, estic segur que a tothom aquests personatges li recorden a algú, un familiar, un amic, un conegut, un company de feina...
Teresina. és la més gran de les tres germanes. Sense una edat concreta però més de 60 potser. Té molta força aquest personatge i també molt geni. Sempre en clau molt entranyable.
Maria Teresa. La germana mitjana. ¿Edat? Potser al voltant dels 60 també. Rondina molt amb la seva frase “Tomàs, per l’amor de Deu...”.
Tere. La germana petita. Potser passats els 50. Potser més. Veu de pito i també força geni.
Tomàs. Es el germà. Raro de collons. Un autèntic inútil que treballa cobrant rebuts a les cases. Les seves germanes li tracten com un nen tot i que ell es pensa que és “l’home de la casa”. Per donar-li de menjar a part.
Montserrat. Una de les veïnes del bloc del carrer Verdi, concretament del pis de dalt. Amiga de tota la vida de les Teresines, que ara viu una vida “regalada” amb el seu Antonio sense fotre un pal a l’aigua.
Angelina. Aquest potser el personatge més rellevant de tota la sèrie, llevat de les protagonistes. Es la veïna del quart pis. D’uns 40 anys, casada i amb una filla. Tot i que es veu de seguida que de calerons no hi va sobrada ella té uns infuls de grandesa increïbles. Ella no treballa per necessitat sinó que treballa “per que a casa s’avorreix”.
Sebastià. Es el marit de l’Angelina i és un Guàrdia urbà que treballa a l’Ajuntament de Barcelona. Fa el que la dona li diu i és força despreocupat.
Conxiteta. La filla de Sebastià i Angelina. Uns 20 anys. Es casa durant la sèrie amb un noi que es diu Eduard que es “fill d’un arquitecte”. Es com se mare, de tal pal tal astilla. Cada vegada que intenta parlar, se mare parla per ella.
Paca. Veïna del segon pis. Valenciana de “armas tomar”. Viuda d’un militar. Presidenta de totes les associacions que et puguis imaginar. La seva passió es figurar i dir que sempre està organitzant coses. Té molt geni, sobre tot amb la seva neboda.
Rosariet. La neboda de la Paca. Viu amb ella per temporades. Es porten a matar per que té molt de caràcter i la paca la fa servir de minyona, mentre que diu que si no fos per ella “estaria passant misèries a valència”. La seva vocació és ser cantant.
Marieta. La dona més gran del bloc i una de les primeres treballadores fixes a casa de les Teresines. Viu amb el seu fill Roger.
Roger. El fill de la Marieta. Més de 30 anys. Sembla una mica endarrerit però no ho és. Es fa simpàtic. Es el típic nen en el cos d’un home.
Pepe i Rafa. Una parella gay que viu al quart pis. Un és català i l’altre andalús. Són molt ben acceptats pels veïns i a vegades donen un cop de mà a les Teresines amb els “pedidus”. Són molt entranyables i sobre tot molt divertits.
Rosita. Soltera, edat indeterminada i con un vici conegut: els homes. Els veïns la critiquen però a ella no l’importa. A més “ella no cobra i no fa mal a ningú”. Per que com diu l’Angelina “si cobres seria milionària”.
Eugenio. El perruquer del barri. Molt divertit. Una boja molt escandalosa. Quan arriba la festa major sempre organitza coses i és molt xafarder.
Avelino. Un gallec propietari d’un bar que hi ha al carrer sota del pis de les Teresines. No surt gaire però a vegades també dona un cop de mà amb els “pedidus” per que li va be “para ganar unos buenos duros”.
Doncs aquests són els personatges, ¿oi que tots coneixen algú que és així?. Això es precisament lo bo d’aquesta sèrie, la facilitat de indentificar-te amb ella. Cap dels 12 episodis és dolent. Potser alguns són més originals que altres però realment tots són divertits i tenen punts molt bons. Jo em vaig quedar amb les ganes de més episodis però com es diu en castellà, lo bueno si es breve, dos veces bueno.
Així que ja sabeu, si voleu passar una bona estona, divertida i sense malícia, Les Teresines són una bona opció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario